Pla de mentors

PLA DE MENTORS

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Curs 2009-10

0.      Presentació

L’objectiu d’aquest document és presentar el Pla de Mentors a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) durant el curs 2009-10. Es presenta tant la seva estructura organitzativa com una valoració quantitativa i qualitativa dels resultats i del Pla en general.

1.      Objectiu general del pla

A l’ESAB el Pla de Mentors s’ha aplicat en la seva modalitat d’assignatura, de tal manera que l’objectiu específic ha estat millorar el rendiment acadèmic d’assignatures específiques de Fase Inicial que tenen una elevada taxa de repetició i d’abandonament.

Tot i que no és un objectiu específic del Pla, els mentors també han pogut dur a terme una acció individual d’orientació als estudiants, aprofitant la seva experiència a l’escola i també el marc de confiança que es genera per la proximitat d’edat.

2.      Agents del Pla i funcions

El Pla de Mentors-Enginycat implica els diferents agents participants en la comunitat educativa: universitat (centre), professorat i estudiants.  Així doncs, a l’ESAB, el Pla ha comptat amb els següents agents dels que se’n descriuen les funcions principals:

3.      Organització

• Concepte: El Pla de Mentors s’ha organitzat de forma similar al que seria un curs 0, es a dir incloent aquells coneixements que es suposen assumits a Batxillerat i que constitueixen la base a partir de la qual es continua en les assignatures a la universitat. Al 2n quadrimestre el contingut ha estat més de reforç dels continguts de l’assignatura que de curs 0.
• Metodologia: l’estructura és de taller pràctics on els mentors han dut a terme fonamentalment sessions de resolució de problemes o d’aspectes més específics per a cada matèria, com podria ser la formulació a Química.
• Assignatures: el Pla s’ha organitzat en tres assignatures que són Matemàtiques, Química i Física.

Dimensió:  des del Vicerectorat de Docència i Estudiantat s’ha fet l’assignació del nombre de mentors que corresponen a l’ESAB, que ha estat de 5 mentors.  El nombre de mentors per assignatura s’ha assignat d’acord amb el rendiment mig dels estudiants a les assignatures en anys precedents, corresponent a 2 mentors a Matemàtiques, 2 mentors a Química i 1 a Física.

• Organització de les mentories: cada mentor s’ha fet càrrec de 2 grups de 6 estudiants, el que representa 10 grups en total. Els estudiants mentorats podien escollir un màxim de dues de les tres assignatures oferides. Les mentories s’han organitzat com assignatures regulars en horari fix i d’acord amb els horaris lectius dels estudiants de primer, els horaris lectius dels mentors i en funció de la disponibilitat d’espais. 

S’han desenvolupat les següents mentories:

Curs extensiu de 1r quadrimestre (tardor)

Curs intensiu de Nadal

Curs intensiu previ al 2n quadrimestre (febrer)

Curs extensiu de 2n quadrimestre (primavera)

Es considera un element decisiu del Pla que hi hagi un estricte control de l’assistència dels mentorats. Amb aquest fi, s’han elaborat fulls d’assistència nominals per cada sessió que s’han de retornar signades a Direcció.

• Inscripció dels mentorats: a tots els estudiants de nou accés i en el moment de la matrícula, se’ls va demanar de complimentar una enquesta informativa, amb la finalitat de disposar de dades sobre el seu perfil i poder fer el seguiment posterior.  Més tard, la inscripció es va organitzar des de Secretaria de Direcció, en la qual els candidats a mentors sol·licitaven les sessions de mentoria i signaven un document de compromís.

4.      Calendari

El contracte dels mentors cobreix d’octubre a maig. En ser el primer any, coincidint amb l’inici del primer curs dels graus, i d’acord amb els candidats a mentors i amb els professors tutors, a l’ESAB el Pla s’ha començat a organitzar des del juliol i s’ha iniciat malgrat no haver-se produït encara la contractació formal dels mentors.  El calendari ha estat el següent:

0.     

1.     

2.     

3.     

4.     

5.      Valoració del curs 2009-10

• Pel que fa als estudiants de nou accés

Perfil dels estudiants de nou accés

A partir de l’enquesta elaborada amb les dades inicials dels estudiants de nou accés, es pot inferir la demanda que podríem d’haver registrat en el Pla de Mentors. Hem pogut constatar que dels estudiants que accedeixen a l’ESAB procedents de Batxillerat, un 30% no ha cursat física i un 20% no ha cursat química. La majoria d’estudiants (96%) ha cursat matemàtiques però sorprenentment, només un 62% d’aquest grup decideix examinar-se d’aquesta assignatura a les PAU, el que indica probablement una manca de seguretat en la matèria o una percepció de major dificultat.

Dels estudiants procedents de Cicles Formatius, només un 21% ha cursat matemàtiques, un 33% ha cursat química i un 17% ha cursat física. La resta no ha cursat cap de les tres assignatures.

En conjunt aquestes diferències generen una heterogeneïtat entre l’estudiantat de primer que, quan ha estat possible, s’ha tractat creant dos grups de nivells diferents dintre de les mentories.

Resposta dels estudiants de nou accés al Pla de Mentors

El nombre d’estudiants que han gaudit del Pla de Mentors ha estat de 59 en el 1r quadrimestre i de 56 en el 2n. S’observen diferències entre assignatures. Mentre que el nombre de mentorats ha augmentat entre primer i segon quadrimestre a matemàtiques i a física,  s’ha reduït a química, de tal manera que s’han redistribuït els mentors disponibles.  En qualsevol cas, en els dos quadrimestres han quedat places vacants.

El percentatge d’estudiants que sol·liciten les mentories és una mica més elevat entre els estudiants de Batxillerat (al voltant del 50% dels matriculats procedents de batxillerat). Mentre que entre els de Cicles Formatius, el percentatge supera per poc el 30% dels matriculats procedents de CFGS.  

Per altra part, dels que han fet Batxillerat, la majoria ha cursat la matèria de la qual després s'han inscrit a mentors.

Degut a la coincidència entre la posada en marxa dels Graus i del Pla de Mentors, pensem que la campanya de promoció del Pla no devia ser prou clara o motivadora.

S’ha pogut detectar que als estudiants no els agrada que el contingut de les mentories sigui de repàs de conceptes teòricament assolits a Batxillerat i prefereixen que es faci un seguiment o reforç de l’assignatura en curs. Aquesta percepció negativa pot ser responsable d’alguns dels abandons de les mentories. Des del punt de vista del professorat-tutor aquesta primera etapa de curs 0 és imprescindible per poder resoldre problemes de fons que permeten progressar en la matèria.

Assistència a les sessions de mentoria

Malgrat els estrictes controls d’assistència, la mitjana d’assistència a les sessions de mentoria ha estat del 55% i del 54% en el primer i segon quadrimestre respectivament. Tampoc s’han aplicat mesures estrictes davant de les absències reiterades pel fet que no existien llistes d’espera.

Rendiment dels mentorats respecte als no mentorats

Els resultats acadèmics del Pla de mentors són difícils d'avaluar, degut a la coincidència entre la posta en marxa del Pla i la dels nous plans d'estudi i titulacions del procés Bolonya a l'ESAB. Aquesta coincidència no permet establir comparacions quantitatives amb el rendiment acadèmic d'altres anys.

Per obtenir les dades de rendiment dels mentorats respecte als no mentorats del curs 2009-10, només s’han considerat els mentorats que han tingut una assistència superior al 50%.  

En general, tant a Matemàtiques com a Física s’observa una reducció en el percentatge de NP (no presentats) en el grup de mentorats respecte dels no mentorats, mentre que a Química hi ha poca diferència entre els dos grups.  Aquest resultat porta a pensar que amb les mentories es podria reduir la taxa d’abandonament.

Pel que fa a la taxa de rendiment, en les assignatures de matemàtiques i química no s’observen diferències entre el grup de mentorats i el de no mentorats. En cavi, a Física el percentatge d'aprovats és major en el grup de mentorats. Així, al menys en aquesta assignatura millora la taxa de rendiment.

Tanmateix també es pot fer una valoració qualitativa.  A l'enquesta que es va passar a Matemàtiques sobre aspectes de l'assignatura, entre els factors que assenyalaven que els havien ajudat, alguns van contestar les classes de mentors. De fet algun dels professors de l’àrea valora positivament el Pla després que ha percebut uns millors hàbits de treball i una millor metodologia entre els estudiants mentorats, sobre tot un cop passat el primer quadrimestre.  Aquesta millora progressiva entre primer i segon quadrimestre és força evident si s’analitzen els expedients individualment el que permet ser optimista sobre l’avanç d’aquestes persones en els seus estudis.

• Pel que fa als mentors

En primer lloc, el professorat-tutor coincideix a afirmar que l’actitud dels mentors és definitiva per l’èxit de l’activitat. Quan els mentors han tingut una bona disposició, el funcionament de les mentories s’ha vist clarament millorat. Val a dir que les propostes de cursos intensius han partit directament dels mentors que han detectat mancances en els seus grups i han buscat solucions. Per aquest motiu es considera fonamental seguir molt de la vora el procés de selecció dels mentors, amb la col·laboració essencial de qui serà el seu professorat-tutor.

Es considera que pels mentors aquesta ha estat una activitat que, a banda d’oferir un alt rendiment, els ha permès acumular experiència i millorar, de tal manera que també n’han extret un rendiment personal.

• Pel que fa al professorat-tutor

Els professors que van acceptar el repte de tirar endavant aquest Pla a l’ESAB han estat una peça clau per poder-lo dur a terme un primer any i repetir-lo millorat en el curs que comencem.  En ser el primer any els ha calgut una capacitat molt  important de improvisar i d’adaptar-se a les propostes que els hem anat fent. Sense cap dubte,  la seva bona disponibilitat és el que ha fet possible portar-ho a la pràctica.

Cal recordar que en l’equip mentorat-mentor-tutor, el professor tutor és qui posa el voluntarisme. És essencial i urgent buscar la manera de reconèixer aquesta activitat que és necessària tant per les escoles individualment com pel conjunt de la UPC per tal de millorar el rendiment dels estudiants en el seu primer any d’estudis.

• Pel que fa a la coordinació del Pla

L’organització del Pla ha requerit d’un important esforç d’organització que s’ha afegit directament a les tasques de l’equip Directiu i  la secretaria de Direcció. Val a dir que l’experiència del primer ha de servir perquè la continuïtat del Pla sigui molt més fàcil.  Amb aquest fi, durant el curs 2009-10 s’ha fet un esforç per sistematitzar i recollir totes les dades, opinions o suggeriment possibles que ens han de permetre treballar aquest segon curs amb molta més eficàcia. 

• Valoració general Pla

Malgrat que aquest primer any els resultats del Pla no s’han traduït en una millora quantitativa del rendiment per totes els assignatures, la valoració global del Pla és positiva tant per part del professorat tutor com de la coordinació, tot i l’esforç afegit que ha comportat.

La informació obtinguda a partir de la interacció mentorats – mentors - tutors permet detectar mancances en el material docent, la metodologia o la programació de les assignatures que beneficien el global dels estudiants, participin o no al Pla de mentors. Aquest és un valor afegit prou important en la posada en marxa dels nous plans d’estudis.

La valoració general dels participants en el Pla a l’ESAB és que ha estat una bona eina per facilitar i acompanyar l'adaptació a la universitat dels estudiants nous, alhora que ha premiat els estudiants de cursos finals que han obtingut un alt rendiment. Això pot ajudar a potenciar la motivació dels estudiants i la creació d'un cert sentiment de comunitat ESAB, indispensable per a la promoció i el prestigi de les noves titulacions entre els futurs graduats.

6. Propostes de millora pel curs 2010-11

• Fer una millor campanya informativa entre els nous estudiants explicant i valoritzant el Pla de Mentors. La campanya s’ha iniciat ja a les sessions d’acollida als preinscrits del juliol i es repetirà d’una forma ben explícita a les sessions de benvinguda del setembre, tant pel que fa a l’organització com al contingut de les mentories.
• Les dades de demanda de les mentories poden fer pensar que la percepció dels estudiants del seu nivell i de la necessitat que poden tenir del Pla de Mentors és, com a mínim, optimista i en molts casos poc realista. Pel curs vinent es proposa fer una prova de nivell inicial amb dos objectius: primer, fer conscients als estudiants de nou accés del seu nivell respecte del nivell de partida que se’ls exigirà i, segon, detectar casos singulars a qui es pugui recomanar directament la participació en el Pla de Mentors.
• El document de inscripció a les mentories es millorarà per explicitar millor el compromís que assumeix el mentorat d’assistència a les sessions.
• Es valora la possibilitat de introduir criteris de selecció dels estudiants que s’inscriuen, tant a partir de les proves de nivell com de les dades de l’enquesta inicial. Per descomptat tots aquells que no han cursat una determinada assignatura serien potencials candidats o per exemple, aquells estudiants que havent cursat una assignatura a Batxillerat opten per no examinar-se’n a les PAU.
• Es limitarà molt clarament el nombre d’estudiants per grup i en qualsevol cas, s’aplicarà la mesura d’excloure de les mentories els estudiants que no responguin
• Seria molt interessant disposar dels mentors abans de l’inici de curs, a ser possible des de primers de setembre. D’aquesta manera es podrien aprofitar els períodes previs als quadrimestres per desenvolupar autèntics cursos 0. Això és perfectament factible al febrer, però no pas al setembre, quan l’heterogeneïtat de nivells és molt més greu.

 

Tornar a l'índex