Equipament

Separa les diverses substàncies volàtils que són presents en una mostra. Aquesta separació permet identificar i quantificar els components en una única anàlisi.

L’equip disposa d’un detector d’ionització de flama (FID).

S’utilitza en l’àmbit de les molècules orgàniques volatilitzables.

    Separa les diverses substàncies volàtils que són presents en una mostra. La separació permet identificar i quantificar els components en una única anàlisi.

L’equip disposa d’un detector d’espectrometria de masses (MS).

S’empra en l’àmbit de les molècules orgàniques volatilitzables de les quals es desconeix la possible presència en la mostra analitzada.

Permet separar les diverses substàncies que són presents en una mostra. Aquesta separació permet identificar-les i quantificar-les amb una única anàlisi.

L’equip disposa d’un detector d’índexs de refracció, un detector de fluorescència i un detector d’ultraviolat i visible.

S’empra habitualment en l’àmbit de les molècules orgàniques de tot tipus.

Permet la separació de les diverses substàncies presents en una mostra. Així és possible identificar-les i quantificar-les en una única anàlisi. La seva alta resolució, en comparació amb un HPLC, permet una millor separació en un temps inferior. L’equip disposa de detector d’ultraviolat i visible tipus DAD, que permet confirmar les identificacions, i evaporatiu de llum dispersiva (ELSD) d’ús genèric.

La aplicació més habitual de l’equip està inclosa dins l’àmbit de les molècules orgàniques de tot tipus (pesticides, vitamines, additius, etc.).

Separa les diverses substàncies que són presents en una mostra segons la densitat de càrrega elèctrica. La separació permet identificar-ne i quantificar-ne els components en una única anàlisi.

Les aplicacions són molt diverses, des de l’anàlisi d’anions i cations (clorur, sulfat, nitrat, nitrit, amoni, potassi, sodi, magnesi, etc.) a les molècules orgàniques (àcids, antioxidants, etc.) fins a les proteïnes i els àcids nucleics.

Mesuren la llum absorbida per una mostra en una longitud d’ona determinada. També permeten fer escombratges entre dues longituds d’ona (espectres). El rang de les longituds d’ona amb què treballen els equips abasta entre 190 i 900 nm.  Aquests disposen d’un feix simple o doble.

S’apliquen habitualment en productes que tenen reaccions colorimètriques, molècules orgàniques o complexes que absorbeixen la llum entre l’ultraviolat i el visible.

Realitza anàlisis espectroscòpiques de l’emissió atòmica dels àtoms alcalins. S’utilitza per a l’anàlisi de l’ió sodi i de l’ió potassi.

S’empra en reaccions redox per mesurar la intensitat de la  corrent quan es varia el potencial que s’hi aplica (voltamperometria).

S’usa en l’anàlisi d’elements químics (com el zinc, el cadmi, el plom, el coure, etc.) o de molècules que són susceptibles d’oxidació o reducció (com ara la vitamina C).